LLIBRE BLANC DE LA CULTURA AL PENEDÈS

Aquest és un bloc del projecte el Llibre Blanc de la Cultura al Penedès de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Taula Arts Visuals

El passat dissabte 28 de setembre  va tenir lloc a Casa de Cultura de Llorenç del Penedès la taula rodona L’art contemporani en l’àmbit local en l’àmbit de les arts visuals.
DSC_1566 DSC_1565
 
La taula va estar coordinada per Ramon Sicart (galerista, Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès, i membre de la junta del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya) i Pablo Sancho (llicenciat en Història de l’Art i en Comunicació Audiovisual i Màster en Ficció de Cinema i Televisió).
Els participants a la taula van ser:
  • Albert Abella (director Escola Municipal d’art Arsenal de Vilafranca del Penedès)
  • Maria Teresa Baltasar (responsable de l’espai d’art Les Quintanes a Llorenç del Penedès)
  • Jordi Cabestany (responsable de la mostra d’art sonor Vinfonies de Vilafranca del Penedès
  • Camil·la Pérez (ceramista del Vendrell, galerista, membre del col·lectiu Ardhara, Associació d’Artistes Plàstics i Visuals del Penedès
  • Joan Pi (galerista de la Galeria Àgora 3 de Sitges
  • David Ribas (responsable de la Biennal Riudebitlles i de HD Riudebitlles
  • Jordi Ribas. (artista)
  • Isidre Roset (promotor cultura i crític d’art, Sitges)
També han col·kaborat en aquesta taula: Pilar Carbonell (galerista, Palmadotze de Vilafranca del Penedès), Pau Catà (Director del CeRCCa, Centre de Recerca i Creació Casamarles a Llorenç del Penedès ) i Joan Ravantós (Director Festival de vídeo art VIDET de Vilafranca del Penedès).
 
En primer lloc, si la programació cultural a nivell local recau en gran mesura als ajuntaments, des de la taula es destaca la manca de coneixement del potencial de l’art contemporani. Hi ha una manca de producció de catàlegs en l’àmbit local, i de programació d’exposicions, molts centres polivalents municipals existeixen com a equipaments culturals, però les retallades en el pressupost en disminueixen la seva activitat.També per començar els presents a la taula fan una clara diferència sobre el concepte d’art contemporani i allò que es pot anomenar art coetani, per tal de posar les bases del posterior debat.

A Sitges existeix un gran moviment en quant a estudis privats d’artistes que no es recullen al Llibre Blanc, per la dificultat que comporta tenir-los ubicats, però quedi constància de la seva existència. Els estudis no són galeries, però els artistes treballen directament en ells. La importància dels tallers dels artistes radica en que agrupen petites col·leccions i artistes, tant locals com vinguts de fora.

Existeix un gran desconeixement sobre l’art contemporani en el territori, es comenta que la plataforma Ardhara fou un referent en el seu moment. Es destaca la necessitat d’un equipament de referència per tal d’ubicar-lo en el mapa. Aquest nou espai hauria de recolzar els espais ja existents.

Molts territoris tenen un centre d’art de referència, el Penedès no en té un de propi, i segons la comarca vira cap a Barcelona o Tarragona. Seria ideal que un municipi del Penedès esdevingués aquest centre de referència amb un espai supramunicipal de caràcter públic, però sembla que cap municipi ho vol tirar endavant. Es detecten alguns dels problemes del Penedès en aquest sentit: la barrera provincial que separa el territori entre Barcelona i Tarragona, o el desinterès de les capitals de comarca, o municipis amb més recursos, en tenir un equipament d’arts visuals de referència dedicat a l’art contemporani. Els esforços se centren en les programacions habituals i en els equipaments museístics.

En aquest sentit cal destacar l’impuls de la iniciativa privada per la difusió de l’art contemporani a nivell local. Així, la iniciativa privada ha de continuar generant propostes i de la mateixa manera cal cercar certa coordinació per tenir una major visibilitat envers el gran públic. És convenient demostrar que l’art contemporani no és només una despesa, sinó que pot ser viable a nivell econòmic i generar riquesa. S’ha de trencar amb la imatge de que l’art és elitista.

D’aquesta manera es fa necessari millorar la comunicació entre totes les comarques sobre les produccions, els artistes, i les programacions en art contemporani que es poden donar al Penedès. Hi ha una tendència a treballar cada projecte, o cada artista de forma aïllada, o de forma gremial (artistes, crítics, galeristes, escoles…), i això és quelcom que cal corregir, sobretot en relació a la difusió i per tal d’afavorir la visibilitat. S’ha de fer pinya per intentar incidir en el territori, creant activitats transversals i cercant complicitats amb altres àmbits.

A diferència d’altres disciplines o àmbit de la cultura l’art visual és més car perquè necessita espais per a la producció i l’exposició. D’aquí la importància de la coordinació de tots els àmbits privats per fer força davant l’administració pública. En l’actual context és important no fer més passos enrere i com a mínim mantenir les iniciatives que ja existeixen.

L’artista és una figura canviant i més en els moment actuals. El creador no només s’ha de preocupar de la seva obra, sinó també en com aquesta es transforma en valor econòmic (“saber-se vendre), i en valor social (reconeixement públic).

Els públics existeixen, tot i que en aquesta disciplina, i sobretot en l’àmbit local siguin difícils de comptabilitzar. S’han de cercar les fórmules per tal d’obrir l’art contemporani a nous públics, fer-lo atractiu a aquells que no el coneixen. Tanmateix cal ser conscient que en la cultura en general els anomenats llenguatges experimentals els resulta difícil que tinguin un públic nombrós

Cal convèncer a les administracions que les polítiques culturals són a llarg termini, més enllà dels mandats de quatre anys. Que els projectes sòlids poden tenir una repercussió i un impacte positiu al territori a diferents nivells, social i econòmic.

En aquest sentit es comenta la possibilitat de creació d’una guia on referenciar tots els espais, museus, institucions, galeries. Es demana a l’IEP un arxiu dels espais virtuals o no virtuals, físics o no físics, dedicats a l’art contemporani en concret i difusors de la cultura en general. Una base de dades consultable per tirar endavant experiències compartides i contínuament actualitzable, tot i la dificultat que això implicaria, ja que seria una base de dades molt activa on també hi formessin part els artistes. O crear un lloc web on hi figurés la informació de tot el que està passant, per exemple, un blog sobre l’Art contemporani al Penedès.

Es comenta que Sitges té potencial per ser un focus d’avantguarda, però s’ha quedat en mínims, sovint enfocada més al turisme que no el propi discurs. També l’enoturisme és un nínxol que obra possibilitats a projectes i propostes al Penedès vinculades a l’art contemporani, sobretot a l’interior i en nuclis de població reduïts i més aïllats.

Hi ha iniciatives importants que haurien de tenir més suport dins del propi Penedès per tal de potenciar-les. Un exemple és Ardhara, una iniciativa a nivell de tot el territori penedesenc, una  plataforma sòlida per donar a conèixer artistes emergents. En aquest sentit, des la taula es valora que cal de mirar de donar suport i continuïtat als projectes que tenen un cert rigor, perquè sinó corren el perill de desaparèixer.

Es considera que cal que el Penedès tingui un espai o equipament local destinat a art contemporani. Aquests espais haurien de tenir una programació feta amb criteri i conjunta, i a valorar una possible itinerància entre les ciutats, si no d’obres, almenys de públic. Sobretot el que es veu clar és la creació d’un circuït no tant entre les sales penedesenques, sinó més enllà, a poblacions com Olot o Vic que ja compten amb centres d’aquestes característiques. Les sales polivalents ja existents en municipis del Penedès tenen una manca total de professionalització.

Ha de crear-se un lligam molt més estret entre formació i creació per tal de donar sortida als joves artistes. Al Penedès existeixen dues escoles reglades, una a Vilafranca del Penedès i una altra a Vilanova i la Geltrú. La col·laboració entre ambdues i les galeries hauria de ser molt més estreta del que ho és actualment. Tot el que es faci dins del nostre territori i arribi a les galeries tindrà més opcions a sortir a fora.

Més enllà de la difusió, el Penedès ha de ser un espai de producció, creació, recerca, i investigació. S’han de cercar punts de connexió amb d’altres territoris i amb d’altres indrets mantenint una perspectiva local-global que és la que impera en el context actual. En aquest sentit des de la taula també s’apunta que més enllà de la difusió de l’art contemporani, ha d’existir certa connexió i difusió dels corrents de pensament contemporanis, necessaris en la generació de discursos i en la interpretació dels nous llenguatges artístics. Un bon exemple de projecte en aquesta línia seria del CeRCCa, Centre de Recerca i Creació Casamarles a Llorenç del Penedès.

També s’apunta que una de les assignatures pendents de l’art contemporani a nivell local és la d’entrar als centres d’ensenyament obligatori. Una experiència a destacar són les escoles de primària com a residències d’artistes, on els alumnes poden participar a la vegada que se’ls educa en art. D’aquesta manera es generen creadors, públics, consumidors i pensament mitjançant el propi fet. A més, aquest tipus d’experiències en el món educatiu es valoren molt positivament, i cal pensar que joves i infants són un futur públic potencial d’art contemporani.

Per últim, també es fa referència a la problemàtica d’una pèrdua del col·leccionisme en l’àmbit local, i que d’aquesta manera decaigui una tasca essencial en la reivindicació i revitalització d’artistes locals. Actualment, el públic cerca experiències, i l’obra d’art com a objecte ha perdut interès entre els públics amb cert poder adquisitiu.

La taula conclou que és essencial generar ponts entre l’art contemporani i el públic local, i el pont principal s’ha de construir conjuntament amb les administracions locals. Es destaca la possibilitat de crear un manifest que giri al voltant de què són la creació i l’art contemporani,  i circumscriure’l en l’àmbit del Penedès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 10 Octubre 2013 by .
%d bloggers like this: